El nou d’octubre comença al meu poble amb una partida de pilota valenciana al carrer, de la mateixa forma que es jugava antigament, amb els vellets assentats amb les seues cadires comentant les jugades i els mes joves somiant ser algun dia, no molt llunya, el que ocupa eixe lloc de pilotari.
Seguim passejant I les rondalles ens envolten en arribar al parc del poble, allí podem veure com esta preparada la paella gegant que esta a punt de començar a fer-se, per a que desprès tot el que vullga puga assaborir el meravellós gust d’un arròs de la “terreta” amb conill, caragols I bajoquetes. La cua ja comensa a ser visible, encara que falten dues hores per a que l’arròs comence a repartir-se. Les velletes estan per allí peguen voltetes per supervisar el treball dels cuiners i fer-li el sermó si els sembla que alguna cosa no esta ben feta.
Alcen la vista i podem veure com els xiquets es tornen Jaumets xicotets per uns instants quan pugen als castells inflables que l’ajuntament a encomanat per a l’ocasió. Si mirem al fons podem observar com el poble de Castalla s’ha tirat al carrer per celebrar aquest dia tan especial per als valencians i podem veure les tauletes abarrotades dels barets que hi ha, ja que, encara que estiguem a l’octubre, fa un dia d’agost de Castalla (ni fred, ni calor).
A la una del mig dia te lloc a la Casa de la Cultura un concert oferit per la colla de dolçainers “El Sogall”. Als festers se’ls posa els pels de punta en escoltar les primeres notes que tant ens recorden a les festes que fa apenes mes i mig que han finalitzat i molts d’ells ja pensen en el mig any, per sentir de nou els compassos del pasdobles i desfilar amb els companys, en definitiva per calmar eixe fervor de festa que els castelluts tan arraigat tenen. El concert ha finalitzat i tots s’han quedat amb un molt bon sabor de boca. Al eixir al carrer podem veure com la cua ja pega tres voltes al parc i tots esperem a que ens arribe el nostre plat d’arròs per acabar aquest dia amb lo mes típic de la Comunitat Valenciana: una bona paelleta, en aquest cas, paellota.
Adéu i fins a la pròxima.
El 9 d'Octubre sempre recorda quan era petit i a l'ecola ens disfreçaven de Jaume I, amb una bolsa de brossa, retalls de cartolines de colors i sobretot molta imaginació.
ResponEliminaEs un dia de tradicions, cultura popular i enyor on ens trobem amb les nostres arrel.
Cada poble ho cel.lebra de diferent manera, però tots ténen les mateixes constants...dolçaines i tabalets, himnes i muixerangues, joc de pilota i paella popular. Açò és el que ens representa, una cultura que uneix els pobles a pesar de la distància geogràfica...
En primer lugar siento no poder comentarte en valenciano, (ya lo hago bastante mal en castellano...).
ResponEliminaSoy Abel, mi blog es mundodeatos.
Me parece muy interesante saber cosas de Castalla, y es agradable escucharte hablar de tu pueblo(se nota que te gusta). Yo tuve la suerte de estar en él un par de veces, por trabajo, pero resulta que siempre en fiestas. En esta ocasión mi trabajo tenía que ver con las fiestas de moros y cristianos.
Tu pueblo es muy bonito y las fiestas espectaculares.
Espero seguir informado sobre él.
Un saludo.