dimarts, 24 de novembre de 2009

L'Olleta...





Els últims dies d’agost a Castalla es un anar i vindre de gent carregada de vestimentes estranyes. Els capitans preparen les seues seus, les engalanen com cal per a que la gent sàpiga que allí hi haurà festa.
Els carrers es netegen a fons i s’engalanen per rebre als seus festers, als capitans, dames, reina i la nostra mare de deu, la mare de tot el poble de Castalla.
31 d’agost, tota la roba de carrer es guarda a l’armari fins al dia 5 de setembre i la casa es envaïda per pantalons bombatxos, casaques, botes, cascos, faixes,… tots eixos tratges que passen un any sencer a l’armari fester i que els últims dies d’agost es trauen per a que s’airegen i vagen acostumant-se al soroll fester: la música.
Aquest últim dia d’agost tots els veïns de Castalla van a sopar a la seua comparsa, rodejats d’amics. Aquest dia es un dels mes desenganyats de totes les festes, ja que es una nit que es viu en armonia, es gaudeix, pilles el petet i ja no el soltes fins al dia 5.
Quan s’acaba de sopar, els capitans reparteixen un xicotet detallet a tots els festers de la comparsa i ja formem i desfilem i gaudim fins a la plaça de l’ajuntament.
Rialles, bovades, borratxeres, aquesta nit toca això, hi ha que gaudir perquè es el primer dia de les festes d’aquesta any. Cinc dies d’alegria que quedaran en la memòria durant molts anys.
“xicona gitat prompte que dema tens pintura a les 10 del mati i t’adormiràs” i, efectivament, ho fas, però son festes i no passa res.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Sant Jaume...


Sant Jaume es un dia especial, es un dia ple de màgia, es un dia envoltat de sentiment, es un dia per a la joventut, però sobretot, es un dia per al fester.
El 24 de juliol arribes a casa i vas a l’armari fester per traure el teu tratge “marrano”. Desprès de buscar-lo entre la vintena de bombatxos grocs i faixes verdes i la dotzena de xalecos te n’adones que les teues sabates no estan. Traus tota la roba i segueixes sense trobar-les. Busques pel terrat i la cotxera i tampoc i ja telefones a la iaia, ja que es ella la que s’encarrega de que tot estiga a punt sempre. “estan ací, vine i endu-te també les de la teua germana” hem contesta. Buff, respires tranquil•la i vas a buscar-les. Quan mires el rellotge ja arribes tard al sopar d’esquadra, es poses la samarreta de la comparsa i eixes volant.
Tres del mati, arribes a casa i la mare esta esperant-te “dema no t’alçaràs”. Es gites i dorms un poquet. “Ring, ring”. Set del mati, comença el dia. Es vistes i arrees cap al pub per ficar-li al cos la primera mentireta del dia.
A les huit comença diana i dius “si, ara si, ja estem quasi en festes”, i desfiles amb la teua comparsa cap a la capitania, desprès missa i esmorzaret amb hamburguesa “perejilenya” inclosa.
Desprès, i fins a la vesprada, no hi han actes programats, però nosaltres, els castelluts, sempre ens inventem alguna cosa per fer: que si desfilada per l’avenida amb coral inclosa i capitans inventats.
Set de la vesprada, benedicció de les banderes a l’ermita i posterior desfilada fins a la plaça de l’ajuntament. Un desfile ple d’humor, alegria, rises i festa.
Ja a l’ajuntament esperem a les dames, la reina i les autoritats. Quan els veus girar el canto se te posen els pels de punta recordant tot el que vas viure eixe dia, quan tu ocupaves eixe lloc, i recordes.
Desprès ballà de banderes i direcció a la comparsa per recarregar les bateries per seguir disfrutant del dia a la berbena de la plaça.
Desprès d’estar un dia sense dormir arribes a casa i desitges que ja arriben festes i entre records del dia es quedes dormint.


Mig any...



Quan arriben les dotze de la nit del dia quatre de setembre Castalla plora perquè s’han acabat els seus dies grans.
El dia cinc, quan son les nou de la nit, tots els veïns trauen la camiseta de manega llarga, i se la posen, perquè en Castalla, quan penges el tratge de fester a l’armari, traus la jaqueteta de punt per a posar-te-la i anar-te’n a l’M-30 a vorer el “grandiós” Castell de focs que posa colofó a eixes festes tan esperades.
Passa tota la tardor i a finals del gener comencen a escollir a les xicones que representaran a la dona castelluda eixe any i que seran presentades a les seues comparses el dia del mig any.
D’aquest dia us voldria parlar jo avui.
El primer cap de setmana de març se celebra a Castalla el mig any de festes. Aquest dia serveix per a calmar eixes ànsies festeres que Castalla tant be sap portar amb alguna festeta pel mig.
La celebració comença el divendres amb un concert de música festera a l’auditori de la ciutat, a càrrec de la bada de música del poble, l’Agrupació Musical Santa Cecilia. Aquest concert posa els pels de punta a tot fester que hi vaja.
El dissabte a mig dia les comparses obrin les seues portes per a que, qui vullga, vaja i dine en companyia de marxes mores i cristianes.
A les cinc de la vesprada comença el desfile des de la plaça de l’ajuntament. El poble es divideix en dos, comparses mores, comparses cristianes, els dos bàndols barrejats per compartir eixe sentiment fester castellut, eixa il·lusió per la festa.
Els dos grups de divideixen en aquest moments al poble de Castalla desfilen orgullosos, en armonía i disfrutan del que a ells tant el agrada: la festa, les marxes, els passos, l’esquadra i els amics i familiars.
Arribem a la capitania per arreplegar a eixos que lluiran i portaran la bandera de la seua comparsa, els seus capitans.
Uns quants cubatetes i algun mosset que altre i enfilem, desfilant sempre, el carrer de la sang direcció l’ermita per presentar-li els nostres respectes a la patrona, a eixa a qui li dediquem les nostres festes.
Quan son aproximadament les huit de la vesprada, o de la nit, segons es mire, tot el poble de Castalla es reuneix a la plaça de l’ajuntament i zona la marxa reial i s’alcen les banderes al cel (i els capitans també). Desprès totes les comparses formen i desfilen cap al seu local per donar bon comte del sopar i la barra lliure que esta preparada per seguir la nit com deu mana: amb mes festa.